In Gales
lis elezions aministrativis dai prins di Mai a segnin il sucès dai
laburiscj, che a otegnin il lôr risultât miôr dal 1996 incà. Il
vôt al à interessât 21 des 22 provinciis galesis, viodût che lis
elezions te Ynys Môn / isule di Anglesey, cumò intes mans di un
comissari nomenât dal guvier, si davuelzaran chest an che al ven. I
laburiscj a àn concuistât 576 dai cuasi 1.200 puescj di conseîr a
disposizion, ven a dî 231 in plui des elezions stadis, e la
maiorance assolude in 10 provinciis, che a podaran duncje guviernâ
cence bisugne di cirî aleancis, e tra chestis o cjatìn ancje i trê
centris principâi dal Gales dal Sud, ven a dî Abertawe / Swansea,
Casnewydd / Newport e Caerdydd / Cardiff. Tra i sucès plui
impuartants pai laburiscj si à propit chel otignût intal teritori
de capitâl galese che prime al jere intes mans dai liberâi
democratics.
Denant de incressite laburiste, no rivin a parâsi
nancje i nazionaliscj galês dal Plaid Cymru che a pierdin la
maiorance assolude intal unic consei che a controlavin, chel dal
Gwynedd, e a elein 158 conseîrs, 41 in mancul de volte stade. Cetant
piês i va però a conservadôrs e liberâi democratics che a
lamentin di jessi stâts punîts dai citadins plui pal fat di jessi
al guvier a Londre che no pes politichis fatis in Gales. I
conservadôrs a àn elet 105 conseîrs, 61 in mancul di chês altris
elezions, e a àn pierdût la maiorance assolude ancje intai doi
conseis che a guviernavin, o sei chel de Bro Morgannwg / valade di
Glamorgan e chel dal Sir Fynwy / Monmouthshire. I liberâi
democratics si ricjatin invezit cuasi smiezâts cun 71 conseîrs
elets cuintri dai 137 che a vevin la volte prime.
Font:
BBC, 04-05/05/12
Nessun commento:
Posta un commento