Ancjemò
tal Jugn di chest an l’Ufici Public de Lenghe Ocitane (ÒPLO) al
veve presentât i risultâts plui impuartants di une inchieste
sociolinguistiche che e veve cjapât dentri i teritoris di lenghe
ocitane des regjons aministrativis de Gnove Aquitanie e de Ocitanie,
tal stât francês, e de Val di Aran, intal stât spagnûl. In plui
dai ûs linguistics, la inchieste e veve indagât ancje il rapuart de
int cu la lenghe proprie. Il dât plui significatîf al jere che il
92% dai intervistâts si declarave a pro di politichis par valorizâ
l’ocitan. La inchieste e va dut câs indenant a ufrî dâts
interessants che a varessin ancje di coventâ par planificâ lis
politichis linguistichis. Par esempli, se e je vere che tai ultins
agns si stime une diminuzion tor dal 4% intes personis che a fevelin
par ocitan, di chê altre bande e je cressude la volontât dai
gjenitôrs e dai nonos di trasmeti la lenghe. E se e je vere che
l’ocitan al reste fevelât massime in ambient familiâr, si à po
viodût che l’element culturâl, massime chel de musiche e dai bai
popolârs, al da un contribût impuartant a svicinâ la int ae lenghe
e che lis rêts sociâls par ocitan a son simpri plui frecuentadis.
La inchieste e ufrìs ancje un spieli dal aprendiment dal ocitan a
scuele, là che si passe dal 49% di fruts che a àn vude cheste
pussibilitât intal dipartiment dai Alts Pireneus al 1% di chei de
Cruesa / Creuse.
Font:
Le Populaire du Centre,
15/09/20