02/03/10

Romanie: gnove strategjie par coinvolzi la comunitât rom


Il prin ministri vicjari rumen Béla Markó, membri de comunitât magjare e president de Aleance Democratiche dai Ongjarês de Romanie (RMDSz), al à declarât che il guvier al intint coinvolzi i rom fin ai nivei plui alts intai procès decisionâi che ju tocjin. La comunitât rom, cundut che e rapresente la plui gruesse minorance dal paîs, si ricjate a vê une rapresentance scjarse sei sul plan politic, sei su chel civîl. Frontâ la cuestion come se si tratàs dome di un probleme sociâl al è stât un erôr grues – al à spiegât Béla Markó– si à invezit di imbastî misuris par garantî la tutele des carateristichis linguistichis e culturâls dai rom. Une funzion impuartante ta cheste strategjie – al à zontât il prin ministri vicjari –e sarà davuelte ancje dal procès di decentrament dai podês.

Font: RMDSz News, 23/02/10


Cecenie e Ingussezie: ricuardât l’inovâl de depuartazion


Ai 23 di Fevrâr si àn vudis diviersis cerimoniis ator pe Cecenie e pe Ingussezie par ricuardâ l’inovâl de depuartazion de popolazion di chestis dôs republichis in Siberie e in Asie centrâl. Cun di fat, a jerin propit i 23 di Fevrâr dal 1944, cuant che Stalin al ordenà di eliminâ la autonomie de regjon cecene – ingusse e di depuartâ lis popolazions che a vivevin alì. Dome intal 1957, cun Crusjov al podê, si tornà a chestis regjons la lôr autonomie e i membris des dôs comunitâts a poderin tornâ dal esili. Cierts storics a disin che, intant dai agns de depuartazion, la popolazion cecene si varès smiezade.

Font: RIA Novosti, 23/02/10


Alsazie: il gnûf moviment Unser Land si fâs indenant


Intal mês di Fevrâr al è stât presentât in maniere uficiâl Unser Land, il gnûf sogjet politic alsazian che al nas de fusion de Union dal Popul Alsazian cul moviment Fer’s Elsass. L’intindiment principâl di chest partît al è di rivâ a otignî un statût di autonomie fuart pe regjon alsaziane. Unser Land si presentarà aes prossimis elezions regjonâls di Març dentri de aleance Europe Ecologjie Alsazie che e cjape dentri ancje i Verts e il Moviment Ecologjist Indipendent. La aleance ecologjiste e à chê di rivâ a di un stât federâl e, a nivel locâl, di rivâ a di un bilinguisim reâl francês – todesc intal sisteme educatîf, inte aministrazion publiche e intai mieçs di comunicazion. Daûr dai ultins sondaçs, Europe Ecologjie Alsazie e podarès deventâ il prin partît de çampe alsaziane e meti in pericul la maiorance che la diestre e veve otignût intes elezions regjonâls stadis.

Font: Món Divers, 22/02/10


Gales: dubis su lis competencis dal comissari sui dirits umans


La convenzion sui dirits umans de ONU e la leç sui dirits umans dal Ream Unît a proibissin la discriminazion linguistiche, chel istès il comissari galês pe avualiance e pai dirits umans al à declarât di no vê nissune competence su la lenghe galese. La declarazion, publicade su la riviste Golwg, e à jevât la proteste de Cymdeithas yr Iaith Gymraeg, associazion in prime linie inte bataie pai dirits linguistics. Intune letare inviade al comissari, i rapresentants de Cymdeithas lu invidin a intervignî ancje su chest front dal moment che, in dì di vuê, i citadins che si cjatin discriminâts par vie che a fevelin par galês no àn un altri sogjet uficiâl dulà indreçâ lis lôr segnalazions.

Font: Cymdeithas, 22/02/10


Lusazie: domandadis gnovis misuris pe lenghe serbiane


Inte zornade internazionâl dedicade ae lenghe mari (21 di Fevrâr), i rapresentants dal partît Serbska Ludowa Strona (SLS) a àn domandât gnovis misuris par tutelâ e par svilupâ la lenghe serbiane che e ven fevelade in Lusazie, a cjaval tra il Brandeburc e la Sassonie. Il moviment politic al domande che intal teritori de Lusazie il serbian al sedi ricognossût tant che lenghe aministrative dongje dal todesc.

Font: EFA, 20/02/10


Crimee: protestis filorussis


Ai 19 di Fevrâr ativiscj dal Congrès des comunitâts russis de Crimee a àn ricuardât cun iniziativis di proteste l’aniversari dal trasferiment de provincie de Republiche Socialiste Federative Sovietiche de Russie ae Ucraine. La decision, cjapade ancjemò intal 1954, e ven judicade la cause dai problemis che la comunitât russe de Crimee si cjate a vivi in Ucraine in dì di vuê. La maiorance de popolazion de penisule e je di nazionalitât russe e e acuse lis autoritâts ucrainis di meti in at politichis di minorizazion tai siei confronts. Intant de manifestazion di proteste si à ancje consegnât al ambassadôr rus un invît a intervignî par che in Crimee si vierzin scuelis dulà che si puedi studiâ lenghe, leterature, culture e storie russe.

Font: RIA Novosti, 19/02/10



Irlande: pal Sinn Féin alc si môf pal gaelic ancje intal Nord


Dentri de fin di Març il ministri pe culture, Nelson McCausland, si è impegnât a presentâ al esecutîf nordirlandês un progjet strategjic pes lenghis minoritariis che al invii la politiche di tutele e di svilup de lenghe irlandese (gaelic irlandês) previodude dai acuardis di Sant Andree dal 2006, ma che e reste ancjemò su la cjarte. Lu à anticipât il president dal Sinn Féin, Gerry Adams, che al à ancje fat savê che il prin ministri britanic Gordon Brown al à garantît risorsis par altris cuatri agns sei pal font pe radiotelevision par irlandês, sei par chês altris struturis impegnadis pal svilup di cheste lenghe. Pal rapresentant dal partît republican irlandês, si fevele di 20 milions di sterlinis che a varessin di zontâsi aes risorsis che il guvier nordirlandês al varà di meti par chest setôr.

Font: AP/RN, 18/02/10


Paîs Basc: sdrume di preiscrizions pal model scolastic basc


Inte Comunitât Autonome Basche a son pôc mancul dal 75% i gjenitôrs che a àn sielzût pai lôr fîs al model scolastic D, ven a dî chel cul basc tant che lenghe veicolâr. Si trate di 13.436 fameis su 18.241, cuintri di 4.077 che a àn optât pal model B, o sei chel bilengâl basc / castilian, e a pene 728 che a àn sielzût il model A, ven a dî chel cul castilian tant che lenghe veicolâr. I dâts a son chei che a rivin des preiscrizions dai fruts tra i doi e i trê agns e no son cui sa ce diviers di chei dai ultins agns, là che il model basc al è stât chel sielzût de grande part des fameis. Ce che al è cambiât al è che cumò al guvier de CAB al è il partît socialist che, ancje pes pressions dal partît popolâr, al à inviât une politiche che e volarès limitâ la presince de lenghe basche intes scuelis dal teritori.

Font: Nationalia, 18/02/10


Scozie: presentâts i detais pal referendum su la indipendence


Tun conference stampe a Edimburc, il prin ministri scozês Alex Salmond al à presentât in maniere uficiâl i detais dal referendum su la indipendence. Al sarà cumò il Parlament scozês a decidi se passâ o boçâ il disen di leç che al covente par che la consultazion e puedi davuelzisi. Dut câs, i partîts dal front unionist (Laburiscj, Liberâi Democratics e Conservadôrs), che a àn la maiorance in Parlament, a àn za fat savê che a votaran cuintri. Daûr de propueste fate indenant dal Partît Nazionâl Scozês (SNP, che al vuide un guvier di minorance) lis domandis proponudis ai citadins a saran dôs e su dôs schedis diviersis. Intune si domandarà se a son dacuardi di cressi lis competencis in man al Parlament scozês. In proposit si varan dôs alternativis: trasferî a Holyrood il control su dutis lis materiis fûr che difese, politiche foreste e control finanziari; o pûr un passaç di competencis plui limitât sul model proponût de Comission Calman. Ta chê altre schede, invezit, si domandarà se i podês dal Parlament a àn di jessi slargjâts ancje par permetii di otignî la indipendence.

Font: BBC, 15/02/10


Paîs Basc: la çampe indipendentiste a pro di une lote dome politiche


La çampe indipendentiste basche e à puartât insom il procès di dibatiment interni che al à puartât a fâ bon il document “Zutik Euskal Herria” (Paîs Basc in pîts). L’obietîf de propueste al è chel di dâ dongje lis fuarcis progressistis e democratichis baschis, tal rispiet de storie e des carateristichis di ognidun, par puartâ il stât spagnûl sul teren di un confront libar e democratic che al permeti ai citadins bascs di podê decidi dal lôr avignî. Si trate di un procès – si dîs intal document – che al à di jessi fat dome par mieç de lote politiche e democratiche. Un impegn chest, che al à cjatât il bon acet massime di Eusko Alkartasuna e di Aralar. La conferme de sielte di une strade dome politiche par risolvi il conflit basc e à puartât Eusko Alkartasuna a domandâ al guvier spagnûl di eliminâ la leç sui partîts che e à permetût di meti fûr leç la plui part des formazions politichis rapresentativis de çampe indipendentiste basche tant che Batasuna, ma ancje Azion Nazionaliste Basche (EAE - ANV) e il Partît Comunist des Tieris Baschis (EHAK - PCTV).

Font: Gara, 15/02/10



Cossovo: Hammarberg al denuncie la politiche UE des espulsions


In dì di vuê, intal Cossovo, si àn 20 mil personis sfoladis; altris 10 mil a restin intai cjamps di profugance de Bosgne e de Macedonie; miârs di dispatriâts a son invezit scjampâts in Serbie. Ta cheste situazion no si pues pensâ a mandâ indaûr in maniere sfuarçade disinis di miârs di personis che a vevin cjatât acet intai paîs de Union Europeane par vie de vuere. Il Cossovo nol è inmò preparât a frontâ cheste situazion e cui che al torne achì al riscje di restâ par agns in cjamps di fortune, cence lavôr, cence servizis sanitaris e cence istruzion. A dîlu al è stât il comissari european pai dirits umans Thomas Hammarberg che, in Fevrâr, al è stât in visite in Cossovo. I rimpatris sfuarçâts a son une condizion imponude de Union Europeane al guvier cossovan par regolarizâ i permès di viaç. Dome in Gjermanie si fevele di 12 mil espulsions, pe plui part di rom. Propit cheste comunitât si cjate intune situazion une vore grivie e e denuncie dispès discriminazions e violencis de bande des autoritâts cossovanis. Intant dai scuintris tra serps e albanês, i rom di Mitrovica a jerin stâts butâts fûr dal Roma Mahala, il plui grant cuartîr rom dal Cossovo, par finî pe plui part intai cjamps di profugance di Osterode e Cesmin Lug che a son stâts tirâts sù in areis contaminadis dal plomp che al cause un numar une vore alt di muarts. Daspò agns che la vuere e je finide, i rom no puedin tornâ intal lôr cuartîr. Tune situazion di cheste fate, al è scandalôs – al spieghe Hammarberg – pensâ di fâ rivâ achì altris personis. Situazion penze ancje intes areis a maiorance serbe là che, cundut de presince di trupis internazionâls, lis autoritâts locâls a fevelin di 200 mil serps e rom parâts vie des lôr cjasis, 1.800 personis “sparidis” e 150 munistîrs brusâts.

Font: il manifesto, 14/02/10


Kurdistan: gnove ondade di arescj inviade des autoritâts turchis


E va indenant intal stât turc la repression cuintri des organizazions e dai rapresentants de comunitât curde. Cun di fat, sabide ai 13 di Fevrâr a son stadis arestadis plui di otante personis che a fasin part dal BDP (il partît di riferiment de comunitât curde), de KCK (la Union des Comunitâts Curdis) e di altris organizazions curdis. Ancje cuintri di lôr la acuse e je simpri chê di jessi leadis al PKK, il Partît dai Lavoradôrs dal Kurdistan che al è stât metût fûr leç zaromai di agns. Cualchi zornade prime dai arescj, si veve vude la condane a 21 agns di preson di Ozan Kilinc, il diretôr dal cuotidian curdi “Azadiya Welat”, acusât di vê permetût la publicazion di fotos e articui favorevui al PKK.

Font: Món Divers, 14/02/10


Gales: ancje Windows 7 disponibil par galês


La colaborazion jenfri la Microsoft e l’Ufici pe lenghe galese e à permetût di meti a disposizion la interface linguistiche complete par galês pal sisteme Windows 7. Il lavôr al è stât dut paiât de multinazionâl e il servizi si pues discjariâlu cence vê di paiâ un franc. Une vore sodisfat par cheste gnove si à declarât il ministri galês pal patrimoni nazionâl Alun Ffred Jones che le à presentade tant che un altri esempli impuartant dal interès che il mont economic al à pe lenghe galese.

Font: Welsh Language Board, 11/02/10


01/03/10

SPECIÂL: Zutik Euskal Herria / Paîs Basc in pîts


Chi disot si propon il test dal comunicât dât fûr de Çampe indipendentiste basche (Ezker Abertzalea) in mert ae aprovazion dal document “Zutik Euskal Herria” (Paîs Basc in pîts) . La version integrâl dal document si pues cjatâle achì.


Ta cheste fin di setemane, la Çampe indipendentiste basche e à clamât adun lis sôs assembleis teritoriâls di Araba, Bizkaia, Gipuzkoa e Nafarroa, tirant dongje uns 600 militants indipendentiscj in rapresentance dai passe 270 comuns là che intai ultins mês la Çampe indipendentiste basche e à davuelt il so procès di discussion interne. Cun chestis assembleis teritoriâls la Çampe indipendentiste basche e à puartât insom la discussion là che e à decidût la sô strategjie politiche.

Intant di chestis assembleis i militants a àn fate une analisi de situazion politiche intal Paîs Basc (Euskal Herria) e si à esaminât il procès di discussion interne che al à puartât a decidi la planificazion politiche de Çampe indipendentiste basche pal 2010. Ae fin, lis assembleis teritoriâls a àn fate buine la risoluzion “Zutik Euskal Herria” (Paîs Basc in pîts) che e met adun lis conclusions dal dibatit e la scomesse politiche de Çampe indipendentiste basche. Chi disot a son presentâts i ponts plui impuartants di cheste risoluzion:

1. La fase politiche che Euskal Herria e je daûr a vivi e je chê dal cambiament politic che al à di jessi fat par mieç dal procès democratic. Une volte creadis lis condizions pal cambiament e sarà la ore di metilu in vore. Duncje, l’obietîf di cheste fase politiche al è permeti chest cambiament politic cul rivâ a di une suaze democratiche che e ufrissi lis fondis par che intal nestri paîs ducj i progjets politics a puedin jessi difindûts e metûts in vore. Di maniere di rivâ cussì a di une pâs salde e continuative par Euskal Herria. Acetâ cheste scomesse di cambiament e à domandât e e domande che ancje nô o vedin di cambiâ.

2. La Çampe indipendentiste basche si cjate denant la oportunitât di un cambiament politic vêr, la oportunitât di superâ il cicli atuâl e di vierzint un altri che al sedi pardabon democratic. Cumò, duncje, la sfide e je chê di passâ cheste puarte vierte a fuarce di agns e agns di lote e di lavôr e meti in at il cambiament politic. A son condizions politichis e sociâls suficientis par fâlu.

3. O confermìn il nestri impegn pal ûs di percors e di mieçs che a sedin dome politics e democratics. A son chescj i mieçs che a permetin la mobilitazion popolâr che e covente e la unitât di azion des fuarcis democratichis e progressistis dal paîs che a son la garanzie, il motôr e la jeve par vierzi e par puartâ indenant il procès democratic. Procès democratic che al à di davuelzisi in assence totâl di violence e cence interferencis, poiantsi sul dialic e su la negoziazion tra lis fuarcis politichis daûr dai principis dal senatôr Mitchell.

4. Une union largje di fuarcis che a doprin dome la lote di masse, istituzionâl e ideologjiche e je la fonde par puartâ il Stât sul teren dal confront libar e democratic di ideis e progjets politics, e podê cussì rivâ a di une situazion dulà che i citadins bascs in maniere libare, pacifiche e democratiche a cjapin lis decisions che a vuelin sul lôr avignî.

Par chest, alore, o invidìn la societât basche e lis fuarcis progressistis, democratichis e popolârs dal paîs, tal rispiet de storie, de personalitât e des carateristichis di ognidun, a dâsi dongje par rindi chest procès ireversibil. O indrecìn ancje un apel ae comunitât internazionâl par che e poi chest procès.

O sin convints che su chest troi e par mieç dal lavôr in comun e la mobilitazion popolâr, i prossims mês nus permetaran di fâ altris pas indenant e di meti in vore gnovis situazions che a rindin chest procès ireversibil.


EZKER ABERTZALEA,

ai 15 di Fevrâr dal 2010