La
organizazion Plataforma per la Llengua
e à presentât l’InformeCAT 2017,
o sei il rapuart che al met adun i cincuante dâts plui significatîfs
sul stât de lenghe catalane. Il document, rivât ae sô seste
edizion, al mostre la incressite dal catalan in diviers cjamps, tant
che culture, Internet e gnovis tecnologjiis. Par esempli, dai dîs
sîts plui frecuentâts dai catalans nûf a àn ancje une version te
lôr lenghe proprie. Il ledrôs de medaie al diven dal mancjât
ricognossiment juridic in cierts setôrs incressût de ofensive
puartade indenant dal stât spagnûl massime tai ultins agns. Il
catalan al reste cussì margjinâl intal cjamp de justizie, intant
che il ministeri des financis al à eliminât la version par catalan
dal model di declarazion de IVZ e dai manuâi pe declarazion dai
redits.
A son positîfs invezit i dâts sociodemografics. Par
esempli, in cinc agns, intal Paîs Valenzian lis personis che a
fevelin ben o avonde ben par catalan a son passâts dal 48,5% al
50,9%, intant che l’84% de scuelis al à cressût lis oris di
catalan e il 54% lu doprin come lenghe veicolâr. Tes isulis Baleârs
la gnove maiorance progressiste e à eliminât i pas indaûr fats dal
guvier di diestre te politiche linguistiche. Te Catalogne dal Nord,
sot aministrazion francese, il 76% dai abitants al vûl l’insegnament
dal catalan intes scuelis, intant che la voie di catalan e cres ancje
te citât sarde dal Alguer / Alghero. Chescj dâts, al dîs il
president de Plataforma
Òscar Escuder, a mostrin che la lenghe e cjate la poie de int,
cundut dai pidiments metûts dai stâts spagnûl e francês.
Font:
PFPLL,
12/05/17
Nessun commento:
Posta un commento