Un dai
prins ats aprovâts dal Parlament de Ucraine dopo vê dimissionât il
president Viktor Janukovič al è stât chel di abolî la leç che e
previodeve la couficialitât pes lenghis minoritariis intes
provinciis là che a fevelâlis al è almancul il 10% de popolazion.
La misure e sarès stade cjapade par atacâ la popolazion di lenghe
russe che, pe plui part, e poiave Janukovič e la sô politiche. La
abolizion de leç però, in plui di colpî la comunitât di lenghe
russe che e vîf massime tes citâts principâls tant che Kiev e
Odessa e tes provinciis dal Sud e dal Est, e va cuintri ancje di chês
altris lenghis minorizadis tant che l’ongjarês fevelât di sù par
jù 150 mil personis in Transcarpazie (Zakarpats’ka / Kárpátalja)
o il rumen che al è presint massime inte provincie di Çernivtsi /
Cernăuţi. La iniziative e je stade condanade cun fuarce di diviers
rapresentants internazionâi, de Russie ae Ongjarie, e fintremai in
Bulgarie, dal moment che intal Sud de Ucraine a vivin minorancis
bulgaris. Ancje la comissarie de OSCE pes minorancis etnichis, Astrid
Thors, e à lamentât la abolizion de leç e e à domandât aes
autoritâts ucrainis un compuartament plui ecuilibrât e inclusîf
intai confronts des minorancis.
Font:
RIA Novosti, 24 e 26/02/14; Balkan Insight, 26/02/14; Politics.hu,
24/02/14
Nessun commento:
Posta un commento