Sîs inuit – membris de comunitât native de Groenlande – a domandin un risarciment al stât danês pal tratament subît cuant che a jerin piçui. A son i ultins ancjemò in vite di un grup di 22 fruts che tal 1951 a jerin stâts puartâts vie des lôr fameis par jessi menâts sul continent dulà che, daûr des intenzions dal guvier di in chê volte, a varessin vût di jessi trasformâts in “bogns danês”. La isule, che cumò e gjolt di une grande autonomie dentri dal ream di Danimarcje, par buine part dal secul stât e je stade tratade tant che une colonie. L’esperiment fat su chel grup di fruts al veve chê di trasformâju tun esempli pal rest de popolazion native. Par chest si veve domandât a insegnants e predis di selezionâ chei calcolâts plui adats, slontanantju po de lôr famee e de lôr tiere, gjavantjur lenghe e tradizions propriis, e fasintju tirâ sù di fameis danesis.
Il blog di Internazionalitari al nas di une trasmission di Radio Onde Furlane e al fevele, cuntun tai nazionalitari, des nazions cence stât e des minorancis nazionâls de Europe.
30/11/21
Danimarcje: domande di compens pe snazionalizazion dai inuit
Cemût che si pues imagjinâ, la
iniziative e jere stade un faliment totâl e dopo un pôc i fruts – disvuedâts de
lôr identitât e ancje de autostime – a jerin stâts metûts in orfanotrofis
groenlandês, dispès cence vê plui contat cu la lôr famee di divignince. Dome
l’an passât la prime ministre danese, Mette Frederiksen, e à domandât scuse in
forme uficiâl par chest at criminâl. Cumò i ultins sîs sorevivûts a domandin un
risarciment economic che, pe sô cuantitât, al à plui un valôr simbolic che no
sostanziâl. Lis istituzions danesis no àn ancjemò comentât.
Font:
BBC, 23/11/21
Iscriviti a:
Commenti sul post (Atom)
Nessun commento:
Posta un commento