23/06/22

Paîs Catalans: insegnâ par catalan, novitâts tes Baleârs

A partî dal 2023 il plan di formazion linguistiche e culturâl (FOLC) al deventarà obligatori te selezion dal personâl docent intes isulis Baleârs. La gnove e je stade comunicade de rapresentante dal guvier locâl intant de taule di confront su la gnove normative leade ae educazion. Fin cumò par acedi aes graduatoriis al bastave un nivel C1 di catalan. Cun chest an che al ven, invezit, al sarà sante scugne ancje il certificât di abilitazion al insegnament de e in lenghe catalane pes primariis e pes secondariis definît cul plan di formazion linguistiche e culturâl.

Font: Diario de Mallorca, 10/06/22

Paîs Catalans: acès ae universitât, catalan no plui preferenziâl

I students che a àn di fâ lis provis di acès ae universitât (PAU) a varan di domandâ in maniere esplicite di fâ i esams par catalan par mieç di un formulari anonim là che a podaran optâ ancje pal castilian o pal ocitan aranês. E je la strade sielzude dal consei interuniversitari de Catalogne par rispuindi a di une sentence dal tribunâl superiôr di justizie che e calcole di no costituzionâl il fat di presentâ il test dai esams par castilian dome ai students che lu domandin in maniere esplicite. L’an passât, in spiete de sentence definitive, i esaminadôrs a vevin domandât a ducj i students in ce lenghe che a volevin fâ l’esam (cul 95% di lôr che al veve sielzût il catalan) ma pal tribunâl ancje chest sisteme al varès favorît il catalan.

Font: VilaWeb, 09/06/22

Paîs Catalans: inviade la campagne “Ensenyants pel valencià”

Cul coordenament de organizazion pai dirits linguistics Plataforma per la llengua e je stade inviade tal Paîs Valenzian une campagne che si propon di sburtâ lis istituzions a fâ un sfuarç normatîf e economic par fâi cuintri ai pas indaûr dal catalan intal insegnament. A sotscrivi il manifest de campagne “Ensenyants pel valencià” par mieç de pagjine web di pueste a son clamâts i professôrs e i mestris dal Paîs Valenzian. Il document al fâs indenant des propuestis concretis par sburtâ il catalan intes scuelis dal teritori. Par esempli si domande di eliminâ la esenzion linguistiche dal valenzian intes provinciis là che il castilian al è plui fuart, di invistî intai nîts e tes scuelis de infanzie là che si fâs ativitât par catalan o ancje di slargjâ il model de universitât di València che cuntun plan di incressite dai insegnaments par catalan e à otignût che in cinc agns i cors in lenghe proprie a passassin dal 25 al 42%.

Font: PFPLL, 07/06/22

Ocitanie: in cressi la edizion 2022 di La passem!

La gnove edizion di La passem! si è davuelte dai 2 ai 5 di Jugn scjavaçant une buine fete de Ocitanie sudocidentâl, di Sent Martin de Senhans / Saint-Martin-de-Seignanx a Pau. Ispirade ae Korrika basche, la corse bienâl si propon di incressi la atenzion sociâl e di racuei fonts pe lenghe ocitane. Inmaneade de associazion Ligams, la prime edizion de manifestazion si veve davuelte tal 2018 cuntune buine adesion e tirant sù 48 mil euros impleâts par finanziâ iniziativis a pro de lenghe. Par vie de pandemie, vie pal 2020 la corse si veve davuelte dome in forme simboliche. Chest an invezit La passem! e je tornade dal vîf dilunc di un percors di passe 600 chilometris là che i coridôrs a son stâts compagnâts di ativitâts di animazion in ducj i paîs traviersâts. In gracie di centenârs di partecipants a son stâts racuelts uns 65 mil euros.

Font: SudOuest, 06/06/22

Finlande: blocât in Russie il canâl informatîf plurilengâl YLE

Roskomnadzor, la agjenzie russe che e controle i servizis radiotelevisîfs e di stampe, e à blocât a partî dai 2 di Jugn la pussibilitât pai citadins rus di acedi ai servizis informatîfs in rêt ufierts de emitente finlandese YLE. Si trate dal cuint mieç di comunicazion de aree scandinave censurât intai ultins agns des autoritâts di Mosche. Il prin al jere stât il gjornâl in linie The Barents Observer, bandît ancjemò tal Fevrâr dal 2019. Ducj i canâi informatîfs blocâts a àn une element in comun, ven a dî il fat di vê spazis informatîfs ancje par rus. YLE, in plui che par finlandês e par rus, e ufrìs servizis ancje par inglês e par sami. La emitente e je simpri stade atente ancje ai dirits des minorancis ufrint informazions no dome pes comunitâts di lenghe finlandese che a vivin intai stâts dongje, ma ancje pe minorance russofone interne e pes comunitâts sami che a vivin in Finlande, Svezie, Norvegje e Federazion Russe.

Font: The Barents Observer, 03/06/22

Scozie: fonts par gnûfs operadôrs pe lenghe gaeliche

Par mieç di un font gnûf, la agjenzie pe lenghe gaeliche scozese (Bòrd na Gàidhlig) e à assegnât passe mieç milion di sterlinis par 21 progjets indreçâts a cjapâ sù a vore o a stabilizâ un lavoradôr dedicât al disvilup de lenghe. I progjets fats indenant a son stâts judicâts cussì bogns che la agjenzie e à decidût di dopleâ la dotazion economiche assegnade sul imprin. A ricevi i finanziaments a son stadis realtâts che a operin intal cjamp de culture, de istruzion e dal sociâl, sei tes areis là che il gaelic al è ancjemò fevelât di une part impuartante de popolazion tant che lis isulis ocidentâls, sei ta chês là che la lenghe e je daûr a jessi recuperade tant che la citât di Edimburc.

Font: Bòrd na Gàidhlig, 01/06/22

Gales: sît dedicât a cui che al impare la lenghe proprie

Inte suaze dal festival zovanîl Urdd Eisteddfod si à presentât Lingo360, un gnûf sît informatîf dedicât a cui che al è daûr a imparâ il galês o che nol à ancjemò avonde confidence cun cheste lenghe. In plui di proponi articui su diviers argoments scrits di pueste par chest public, il sît al propon ancje risorsis lessicâls par judâ la leture e zûcs par praticâ la lenghe.

Font: Nation Cymru, 01/06/22

Paîs Basc: refudât il ricors di Seaska cuintri dal guvier francês

Il tribunâl aministratîf di Pau al à refudât di esaminâ il ricors presentât di Seaska – la federazion des scuelis a imersion dal Paîs Basc dal Nord – cuintri dal ministeri pe educazion francês par no vê rispietât l’acuardi che al permeteve di davuelzi i esams scolastics par euskara. La convenzion e jere stade sotscrite dal ministeri ancjemò tal 2019 cul ufici public pe lenghe basche e cu la stesse Seaska ma fin cumò la direzion scolastiche teritoriâl che e dipent dal ministeri si à simpri refudade di metile in vore. La magjistrature no je jentrade tal mert de cuistion ma si à limitade a segnalâ un fal formâl inte procedure. Dut câs, pe direzion di Seaska, si tratarès dome di une scuse par no jentrâ tun teme politic une vore imberdeât. Par chest la federazion des ikastolas e je cumò daûr a inmaneâ pes prossimis setemanis une rispueste politiche. Par intant i students des scuelis imersivis baschis che sul finâl di Jugn a àn di frontâ i esams di acès ae universitât no san ancjemò se a podaran fâlu par francês e par euskara, o dome te lenghe dal stât.

Font: EiTB, 01/06/22

Stât francês: 93 candidâts de rêt R&PS intes legjislativis

Ai 12 e ai 19 di Jugn la Republiche francese e je interessade des elezions legjislativis che a decidaran la composizion dal Parlament. In corse a son ancje disinis di candidât espression dai moviments politics rapresentatîfs des comunitâts minorizadis cjapadis dentri dai confins statâi. La plui part si le cjate tes filis de rêt Régions et Peuples Solidaires (R&PS) che ta chestis elezions e presente 93 candidâts che a rivin di Alsazie e Lorene, Bretagne, Corsiche, Francje Contee, Ocitanie, Paîs Basc setentrionâl e Paîs Catalans. Rispiet aes legjislativis stadis la coalizion nazionalitarie e à rivât a proponi un 8% in plui di candidâts. I contignûts de lôr propueste si ju cjate tal “Manifest par une Republiche Federâl”. Inte Assemblee in scjadince a jerin cuatri i parlamentârs espression di cheste aleance, trê cors (Jean-Félix Acquaviva, Michel Castellani e Paul-André Colombani) e un breton (Paul Molac).

Font: R&PS, 31/05/22

Paîs Basc: in calâ l’ûs public dal euskara tal Nord

Il grup di vore Cluster Sociolonguistique al à presentât i risultâts di une inchieste sui ûs linguistics intal Paîs Basc che jenfri il Setembar e l’Otubar dal an passât e à permetût di studiâ il compuartament di uns 600 mil personis. L’ûs de lenghe basche tai spazis publics framieç des personis cun plui di sîs agns al è in medie dal 12,6%, un dât stabil rispiet ae inchieste fate sîs agns prime. La situazion e je dut câs une vore divierse a seconde dai teritoris che a componin Euskal Herria: l’ûs public dal euskara al è di fat dal 31% in Gipuzkoa ma al va jù al 9% in Bizkaia par movisi tra il 5 e il 6% inta chês altris provinciis baschis. In particolâr intal Paîs Basc dal Nord sot aministrazion francese l’ûs public de lenghe proprie al è daûr a calâ cence interuzion almancul dal 1997 incà. Par esempli te aree de Zuberoa e de Basse Navare, in sîs agns, l’ûs dal euskara tai spazis publics al è passât dal 14,6 al 10,5% cundut che la lenghe e je cognossude di sù par jù il 50% de popolazion. Al è però di dî che, sei ta cheste zone che tal rest dal Paîs Basc, l’ûs public de lenghe al è daûr a cressi tra i plui zovins (cuntune medie dal 19,3% tra i fruts sot dai 14 agns).

Font: MediaBask, 30/05/22

Corsiche: Currilingua 2022 si corarà ai 26 di Jugn

Metude in pîts l’an passât dal coletîf Parlemu Corsu, la gnove edizion de Currilingua – la corse pe lenghe ispirade ae Korrika basche – si davuelzarà ai 26 di Jugn. La prime edizion de corse e veve viodût la partecipazion di uns 400 personis e cjapât dentri un percors di 90 chilometris. Chest an, invezit, i chilometris corûts a saran 101 di Aleria a Bunifazziu / Bonifacio. Ancje tal 2022 la corse si davuelzarà dute tune zornade ma za si lavore par che la edizion dal 2023 e cjapi dentri doi dîs. L’an passât in gracie de Currilingua a jerin stâts tirâts sù 14 mil euros impleâts po par diviersis iniziativis a pro de lenghe corse.

Font: CorseNetInfos, 28/05/22