27/03/18

Irlande: cundut de domande, no cressin lis scuelis gaelichis

Il 2018 al è stât proclamât an dal gaelic (Bliain na Gaeilge) ma, magari cussì no, nol puartarà buinis gnovis pal insegnament di cheste lenghe intes scuelis de Irlande. Des passe 3 mil scuelis primariis sparniçadis ator pal teritori de Republiche juste il 8,3% a àn il gaelic tant che lenghe veicolâr e in buine part si cjatin intes areis de isule là che l’irlandês al à ancjemò une presince significative (Gaeltacht). Inchiestis e ricercjis davueltis intai ultins agns a mostrin che cuasi un cuart dai gjenitôrs al volarès che i siei fîs a studiassin intune scuele cul gaelic come lenghe veicolâr (Gaelscoil), ma la domande e je masse alte rispiet ae ufierte. Dome par rispuindi ae domande atuâl a coventaressin inviadis almancul uns dusinte scuelis gaelichis intai prossims dîs agns. Chest percors, che par deventâ al à bisugne di timp, al varès di jessi compagnât de introduzion di classis a imersion almancul intun pocjis des scuelis cul inglês veicolâr, in maniere di garantî a dutis lis fameis che lu domandin un percors educatîf par gaelic pai lôr fruts. An Foras Pátrúnachta, la entitât che e gjestìs la plui part des scuelis gaelichis, e à duncje invidât cun fuarce la politiche irlandese a impegnâsi su chest front e à cjapâlu dentri intal progjet di svilup batiât Project Ireland 2040 che al fisse lis liniis di indreçament pai prossims vincj agns.
Font: Irish Times, 13/03/18

Nessun commento: