L’ûs de
lenghe basche al è daûr a infuartîsi, ma e covente une politiche
linguistiche ative che e crei plui ocasions par doprâle, intal timp
libar, intes relazions interpersonâls e intai mieçs di
comunicazion, une politiche che e à di jessi puartade indenant no
dome dal guvier basc e dai organisims impegnâts pe promozion dal
euskara, ma di ducj. Al è chest in struc il messaç che al è rivât
dal ministri pe politiche linguistiche de Comunitât Autonome Basche
Patxi Baztarrika, intant de presentazion dai dâts de ricercje sul ûs
de lenghe fate inte suaze dal progjet Arrue.
La inchieste e à cjapât dentri ducj i fruts de Comunitât Autonome Basche che a frecuentin la cuarte classe des scuelis primariis di prin grât e la seconde di chês di secont grât. Il 74% dai scuelârs tra 9 e 10 agns a doprin la lenghe basche cuant che a fevelin cui professôrs, cheste percentuâl però si sbasse al 60% cuant che a cjacarin tra di lôr in classe e fintremai al 29% intant de ricreazion. Intal câs dai fruts tra i 13 e i 14 agns, invezit, chestis percentuâls a son dal 61%, dal 28% e dal 15%. La cognossince dal euskara e cres duncje intes gnovis gjenerazions, ma il so ûs al è une vore leât no dome al model scolastic sielzût, ma ancje aes ativitâts extrascolastichis davueltis e plui in gjenerâl ae suaze sociolinguistiche là che i fruts a vivin, a tacâ dal contest familiâr. Di chi, a àn marcât i rapresentants dal guvier de CAB, la dibisugne di slargjâ lis oportunitâts di ûs de lenghe ancje fûr de scuele.
La inchieste e à cjapât dentri ducj i fruts de Comunitât Autonome Basche che a frecuentin la cuarte classe des scuelis primariis di prin grât e la seconde di chês di secont grât. Il 74% dai scuelârs tra 9 e 10 agns a doprin la lenghe basche cuant che a fevelin cui professôrs, cheste percentuâl però si sbasse al 60% cuant che a cjacarin tra di lôr in classe e fintremai al 29% intant de ricreazion. Intal câs dai fruts tra i 13 e i 14 agns, invezit, chestis percentuâls a son dal 61%, dal 28% e dal 15%. La cognossince dal euskara e cres duncje intes gnovis gjenerazions, ma il so ûs al è une vore leât no dome al model scolastic sielzût, ma ancje aes ativitâts extrascolastichis davueltis e plui in gjenerâl ae suaze sociolinguistiche là che i fruts a vivin, a tacâ dal contest familiâr. Di chi, a àn marcât i rapresentants dal guvier de CAB, la dibisugne di slargjâ lis oportunitâts di ûs de lenghe ancje fûr de scuele.
Font:
Deia, 25/01/13; Gara, 26/01/13
Nessun commento:
Posta un commento