Lis
elezions pal Parlament catalan clamadis dongje dal guvier di Madrid
ai 21 di Dicembar a àn tornât a dâi la maiorance aes fuarcis
indipendentistis. Cun di fat, cundut di une campagne eletorâl
condizionade de sospension dal autoguvier de comunitât autonome e de
presince di diviers candidâts in preson o in esili, i citadins
catalans a àn assegnât 70 dai 135 puescj disponibii in Parlament ai
partîts sovraniscj e, plui in detai, 34 a son lâts a Junts
per Catalunya – liste vuidade di
Carles Puigdemont (president deponût cumò in esili a Bruxelles) e
che si poie massime sul PDeCAT – 32 a ERC (che il so leader
Oriol Junqueras si cjate ancjemò in preson preventive) e 4 ae CUP.
Il partît plui votât però al è stât Ciudadanos
che al à otignût il vôt di un catalan su cuatri e 37 deputâts in
Parlament. Il sucès dal partît vuidât di Inés Arrimadas al è
rivât massime su la piel dal PP: il partît tradizionâl de diestre
spagnoliste al è di fat colât di 11 parlamentârs a 3. A completâ
il front unionist a son po i 17 deputâts dal PSC. Catalunya
en Comú-Podem – formazion a pro de
autodeterminazion ma contrarie a di un percors unilaterâl di
indipendence – e à invezit otignût 8 deputâts. I gnûfs elets a
jentraran in cjarie dentri dai 23 di Zenâr e a varan po uns cuindis
dîs par inviâ la discussion su la presidence.
Se il front
indipendentist al manten la maiorance si cjate però a frontâ
diviersis divisions internis e, ancje in câs di acuardi, al varà di
capî cemût risolvi il probleme de elezion dal gnûf president: cun
di fat, il candidât principâl Carles Puigdemont, si cjate inmò in
esili a Bruxelles e a pene che al ves di tornâ in Catalogne al
riscje di jessi arestât. La stesse ativitât parlamentâr e je
pidimentade de presince di diviers elets indipendentiscj che si
cjatin in preson o che a son a risi di arest.
Lis
elezions dai 21 di Dicembar a àn mostrât une Catalogne crevade in
doi: di une bande a son i indipendentiscj, che a àn la maiorance in
Parlament no ma che no passin il 50% dai vôts, di chê altre bande a
son i unioniscj che, cundut che nancje lôr no àn la maiorance dai
consens a esprimin il partît plui votât e a mostrin un marcât
sbelançament a diestre. Chel istès, il prin ministri spagnûl
Mariano Rajoy (PP) – il grant sconfit di chestis elezions – al va
dilunc a refudâ une soluzion politiche concuardade cundut des
ufiertis rivadis de aree plui moderade dal front sovranist catalan za
tes oris subite dopo dal vôt.
Font:
Ara,
22-23/12/17;
VilaWeb, 22-23/12/17;
Naiz:, 22-23/12/17
Nessun commento:
Posta un commento