23/12/17

Paîs Catalans: inmò maiorance indipendentiste in Catalogne

Lis elezions pal Parlament catalan clamadis dongje dal guvier di Madrid ai 21 di Dicembar a àn tornât a dâi la maiorance aes fuarcis indipendentistis. Cun di fat, cundut di une campagne eletorâl condizionade de sospension dal autoguvier de comunitât autonome e de presince di diviers candidâts in preson o in esili, i citadins catalans a àn assegnât 70 dai 135 puescj disponibii in Parlament ai partîts sovraniscj e, plui in detai, 34 a son lâts a Junts per Catalunya – liste vuidade di Carles Puigdemont (president deponût cumò in esili a Bruxelles) e che si poie massime sul PDeCAT – 32 a ERC (che il so leader Oriol Junqueras si cjate ancjemò in preson preventive) e 4 ae CUP. Il partît plui votât però al è stât Ciudadanos che al à otignût il vôt di un catalan su cuatri e 37 deputâts in Parlament. Il sucès dal partît vuidât di Inés Arrimadas al è rivât massime su la piel dal PP: il partît tradizionâl de diestre spagnoliste al è di fat colât di 11 parlamentârs a 3. A completâ il front unionist a son po i 17 deputâts dal PSC. Catalunya en Comú-Podem – formazion a pro de autodeterminazion ma contrarie a di un percors unilaterâl di indipendence – e à invezit otignût 8 deputâts. I gnûfs elets a jentraran in cjarie dentri dai 23 di Zenâr e a varan po uns cuindis dîs par inviâ la discussion su la presidence.
Se il front indipendentist al manten la maiorance si cjate però a frontâ diviersis divisions internis e, ancje in câs di acuardi, al varà di capî cemût risolvi il probleme de elezion dal gnûf president: cun di fat, il candidât principâl Carles Puigdemont, si cjate inmò in esili a Bruxelles e a pene che al ves di tornâ in Catalogne al riscje di jessi arestât. La stesse ativitât parlamentâr e je pidimentade de presince di diviers elets indipendentiscj che si cjatin in preson o che a son a risi di arest.
Lis elezions dai 21 di Dicembar a àn mostrât une Catalogne crevade in doi: di une bande a son i indipendentiscj, che a àn la maiorance in Parlament no ma che no passin il 50% dai vôts, di chê altre bande a son i unioniscj che, cundut che nancje lôr no àn la maiorance dai consens a esprimin il partît plui votât e a mostrin un marcât sbelançament a diestre. Chel istès, il prin ministri spagnûl Mariano Rajoy (PP) – il grant sconfit di chestis elezions – al va dilunc a refudâ une soluzion politiche concuardade cundut des ufiertis rivadis de aree plui moderade dal front sovranist catalan za tes oris subite dopo dal vôt.
Font: Ara, 22-23/12/17; VilaWeb, 22-23/12/17; Naiz:, 22-23/12/17

Nessun commento: