I risultâts
de cuinte inchieste sociolinguistiche sul Paîs Basc a son stâts
presentâts ai 16 di Lui a Donostia. Suntune popolazion totâl di
cuasi 2 milions e 650 mil personis, chês in stât di fevelâ par
basc a son 714 mil, o sei il 35% in plui di vincj agns indaûr, e
chês che lu capissin a son 388 mil. Dal 1991 al 2011 ancje lis
personis in stât di capî ma no di fevelâ la lenghe a son cressudis
e dal 7,7% a son passadis al 14,7%. La percentuâl plui alte di
personis bilengâls si le cjate inte fasse tra i 16 e i 24 agns sei
inte Comunitât Autonome Basche (59,7%) che in Navare (20,8%), intant
che in Iparralde, o sei la part dal Paîs Basc che e je dentri dal
stât francês, tes personis cun plui di 65 agns. Si trate di dâts
che, tra lis altris robis, a mostrin in maniere clare i efiets des
diviersis politichis linguistichis metudis in at inta chestis trê
areis aministrativis dal Paîs Basc. Par chel che si riferìs ae
trasmission de lenghe dentri de famee, tal câs che ducj i doi
gjenitôrs a fevelin la lenghe, il passaç al va di un minim dal 87%
in Iparralde a di un massim dal 97% inte CAB, intal câs che a fevelâ
par euskara al sedi invezit dome un dai gjenitôrs si va dal 56% dal
Paîs Basc francês al 71% de CAB.
Par chel
che al rivuarde invezit la seste inchieste sul ûs de lenghe basche
intes relazions sociâls fûr de famee si à che il 13,3% des
conversazions si davuelç par euskara, un dât cuasi compagn a chel
dal 2001 e di trê ponts plui alt dal 1989. Intai ultins dîs agns
l’ûs de lenghe basche intes relazions sociâls si à stabilizât
cundut che il numar des personis bilengâls al è lât dilunc a
cressi. Il dât al cambie però di provincie in provincie: intai
ultins agns l’ûs dal euskara intes conversazions publichis si è
un tic sbassât in Iparralde (6,2% dal totâl), in Araba (4%) e in
Bizkaia (9,4%), al è restât compagn in Navare (5,7%) e al è
cressût in Gipuzkoa (33%). A pesâ su cheste situazion al è il fat
che la maiorance de popolazion basche e vîf in areis là che mancul
di un cuart de int e je in stât di fevelâ par euskara. Cemût che a
spieghin i ricercjadôrs che a àn curât la inchieste, fevelâ par
basc no je dome une cuistion di volontât o di leam cu la lenghe, ma
al à a ce fâ massime cu lis ocasions che si à par fâlu.
Font:
Noticias de Navarra, 17/07/12; El Correo, 07/07/12
Nessun commento:
Posta un commento