27/07/12

Paîs Basc: il bilinguisim al cres, l’ûs sociâl dal basc si stabilize

I risultâts de cuinte inchieste sociolinguistiche sul Paîs Basc a son stâts presentâts ai 16 di Lui a Donostia. Suntune popolazion totâl di cuasi 2 milions e 650 mil personis, chês in stât di fevelâ par basc a son 714 mil, o sei il 35% in plui di vincj agns indaûr, e chês che lu capissin a son 388 mil. Dal 1991 al 2011 ancje lis personis in stât di capî ma no di fevelâ la lenghe a son cressudis e dal 7,7% a son passadis al 14,7%. La percentuâl plui alte di personis bilengâls si le cjate inte fasse tra i 16 e i 24 agns sei inte Comunitât Autonome Basche (59,7%) che in Navare (20,8%), intant che in Iparralde, o sei la part dal Paîs Basc che e je dentri dal stât francês, tes personis cun plui di 65 agns. Si trate di dâts che, tra lis altris robis, a mostrin in maniere clare i efiets des diviersis politichis linguistichis metudis in at inta chestis trê areis aministrativis dal Paîs Basc. Par chel che si riferìs ae trasmission de lenghe dentri de famee, tal câs che ducj i doi gjenitôrs a fevelin la lenghe, il passaç al va di un minim dal 87% in Iparralde a di un massim dal 97% inte CAB, intal câs che a fevelâ par euskara al sedi invezit dome un dai gjenitôrs si va dal 56% dal Paîs Basc francês al 71% de CAB.
Par chel che al rivuarde invezit la seste inchieste sul ûs de lenghe basche intes relazions sociâls fûr de famee si à che il 13,3% des conversazions si davuelç par euskara, un dât cuasi compagn a chel dal 2001 e di trê ponts plui alt dal 1989. Intai ultins dîs agns l’ûs de lenghe basche intes relazions sociâls si à stabilizât cundut che il numar des personis bilengâls al è lât dilunc a cressi. Il dât al cambie però di provincie in provincie: intai ultins agns l’ûs dal euskara intes conversazions publichis si è un tic sbassât in Iparralde (6,2% dal totâl), in Araba (4%) e in Bizkaia (9,4%), al è restât compagn in Navare (5,7%) e al è cressût in Gipuzkoa (33%). A pesâ su cheste situazion al è il fat che la maiorance de popolazion basche e vîf in areis là che mancul di un cuart de int e je in stât di fevelâ par euskara. Cemût che a spieghin i ricercjadôrs che a àn curât la inchieste, fevelâ par basc no je dome une cuistion di volontât o di leam cu la lenghe, ma al à a ce fâ massime cu lis ocasions che si à par fâlu.
Font: Noticias de Navarra, 17/07/12; El Correo, 07/07/12

Nessun commento: